Comprar un habitatge per invertir

Les inversions representen gairebé una quarta part de totes les transaccions immobiliàries realitzades al mercat espanyol. Les persones o entitats que inverteixen en la compra d’habitatges, ho fan amb l’objectiu d’obtenir un rendiment econòmic amb la seva inversió. El retorn de la inversió pot arribar per dues vies:

  • Comprar per llogar: La inversió busca la rendibilitat mensual que proporciona el lloguer, sense excloure una venda futura. El rendiment és la renda que es cobra mensualment, emparada per un contracte d’arrendament entre les dues parts. La durada més habitual dels contractes de lloguer és de 3 anys.
  • Comprar per vendre: En ocasions, la inversió es realitza amb l’únic objectiu de tornar a vendre l’habitatge al cap d’un temps, sense passar pel lloguer. En aquest cas, la inversió té un component més especulatiu i depèn en bona mesura d’haver comprat a un preu prou baix que permeti obtenir un benefici un cop deduïdes les diverses despeses de la compravenda, la possible rehabilitació de l’habitatge, i l’impost sobre els guanys patrimonials que s’ha d’abonar a l’Agència Tributària.

La demanda d’habitatge és permanent: L’habitatge és una necessitat de primer ordre i, com a tal, està reconeguda com un dels drets recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans. Les persones necessitem un lloc on viure. Per tant, si disposes d’un habitatge en una localitat amb demanda i fixes un preu adequat, trobaràs amb tota certesa qui voldrà llogar-lo o adquirir-lo. Convé recordar que, segons l’article 47 de la Constitució espanyola, "tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat".

Genera interès a d’altres inversors: La inversió immobiliària compta amb l’avantatge de ser un actiu físic i això li proporciona interès per part de tota mena d’inversors, des de fons d’inversió internacionals fins a persones que volen invertir uns estalvis.

Et garanteix un ingrés fix: Des del moment que llogues una propietat, comences a generar ingressos mensuals garantits per contracte, que solen créixer anualment segons l’IPC i que es podran renegociar amb cada nou contracte.

Es revaloritza: Malgrat la greu crisi immobiliària que va desencadenar la bombolla de 1997-2007, l’habitatge no perd valor en períodes llargs de temps. Si vas comprar un habitatge l’any 2007 i el vas vendre el 2013 vas poder perdre un 40% de la teva inversió, però si l’haguessis comprat el 2001 i l’haguessis venut el 2013 hauries guanyat un 50%. I si l’haguessis comprat el 2001 i el venguessis ara, guanyaries més del 100%!

Demanda de lloguer en augment: A Espanya, més del 20% de les persones viuen en habitatges de lloguer i la tendència és aproximar-se a la mitjana europea del 30%. Això beneficia la inversió en habitatges per llogar, per l’augment esperat de la demanda, que es deu a diversos motius:

  • Culturals, sobretot en el cas de les persones joves, que qüestionen la necessitat de comprar un habitatge.
  • Econòmics, per la precarietat laboral i menor capacitat d’assumir el compromís econòmic a llarg termini que representa comprar un habitatge.
  • Financers, per les majors restriccions al crèdit i les dificultats d’hipotecar-se.

Text escrit per eduardconti.com

El preu pot resultar elevat: En l’article Consells per negociar el preu d’un habitatge hi trobaràs algunes claus per fer una bona compra que no comprometi la teva economia. Et serviran també si ets un inversor.
Si compres a un preu alt, necessitaràs més temps per saber si has fet una bona inversió. Si compres a un preu baix, hauràs fet una bona inversió.

L’habitatge també es pot depreciar: El valor de l’habitatge a Espanya va perdre una tercera part del seu valor entre 2008 i 2013. En algunes poblacions la caiguda de preus va superar el 50%. Per tant, l’habitatge no es pot considerar un actiu estable que sempre s’aprecia al llarg del temps. Si ha passat, pot tornar a passar.

Morositat: Si has comprat per llogar, el rendiment de la teva inversió és el lloguer. Per tant, si en algun moment el llogater et deixa de pagar et veuràs privat d’aquest rendiment. La millor forma de prevenir el risc de morositat és que t’asseguris que el llogater és una persona solvent i que valoris la contractació d’una assegurança d’impagament de lloguer.
Si et trobes davant un cas de morositat, és recomanable intentar arribar a un acord abans d’emprendre accions judicials. Mentre duri la situació d’impagament, hauràs de seguir assumint les despeses obligatòries (quotes hipotecàries, despeses de comunitat, rebuts de l’IBI, etc.) i la teva economia ho haurà de poder aguantar.

Descontrol de despeses: Un dels grans riscos d’invertir en un habitatge és no haver fet bé els números. No subestimis les despeses. A l’hora de calcular la rendibilitat real de la inversió, tingues en compte totes les despeses que hauràs d’afrontar al llarg del temps:

  • Obres i manteniment: Al llarg dels anys hauràs d’anar assumint tota mena de despeses per garantir el bon estat de la teva propietat i de la comunitat.
    També és possible que en algun moment hagis de dur a terme importants obres de rehabilitació del teu habitatge.
  • Hipoteca: Si has finançat la inversió amb una hipoteca a interès variable, les quotes hipotecàries podrien pujar en el futur i això aniria en detriment de la rendibilitat de la teva inversió.
  • Assegurances: És molt recomanable contractar assegurances de llar per limitar els riscos de danys que puguin ocórrer a la teva propietat mentre estigui arrendada, i també has d’estudiar la contractació d’una assegurança d’impagament de lloguer.

Text escrit per eduardconti.com